El Parlamalament de l'artista

Història del Parlamalament

+ Per saber-ne més

S’ha d’entendre a l’artista com a subjecte actiu en la pressa de decisions.

1789

Jurament del Joc de Pilota (França)

Els diputats del Tercer Estat es declaren representants legítims del poble abans de ser reconeguts oficialment.

1789 - 1791

Assemblea Nacional Constituent

Creació d’una nova institució basada en la sobirania popular.

1871

Comuna de París

Govern autònom de la ciutat basat en assemblees i delegació revocable.

1905

Soviet de Sant Petersburg

Primer gran consell obrer autònom fora de les estructures estatals.

1917

Soviets de la Revolució Russa

Institucions paral·leles de representació de treballadors i soldats.

1936

Col·lectivització de la fàbrica Hispano-Suiza (Barcelona)

Gestió obrera directa de la producció industrial.

1936

Consell d’Escola Nova Unificada (CENU)

Sistema educatiu autogestionat impulsat durant la revolució social catalana.

1968

Ocupació de la Sorbona (París)

La universitat es transforma temporalment en una assemblea oberta de debat i decisió.

1971

Projecte Womanhouse (Los Angeles)

Creació d’una institució artística feminista alternativa als circuits dominants.

1985

Park Fiction (Hamburg)

Veïns i artistes desenvolupen un model de planificació urbana participativa.

1994

Municipis Autònoms Zapatistes (Chiapas)

Construcció d’institucions pròpies de govern, educació i salut.

2001

Centres socials autogestionats (Can Masdeu, Barcelona)

Producció comunitària de cultura, agricultura i governança local.

2011

Acampada Plaça Catalunya (15M)

Assemblea ciutadana oberta com a forma alternativa de representació.

2025 - 2026

PARLAMALAMENT

Institució artística de ficció que experimenta amb mecanismes alternatius de representació, legitimació i participació cultural.

← Torna al Parlamalament