Història del Context

El Context artístic català té una genealogia de polítiques culturals i condicions del sector cultural a Catalunya que el Parlamalament contempla i analitza.

1978 — Constitució Espanyola

L’article 44 estableix que els poders públics han de promoure i tutelar l’accés a la cultura.

1979 — Restabliment de la Generalitat

Recuperació de les competències culturals.

Anys 80 — Construcció institucional de la cultura catalana

Creació o consolidació de:

• Xarxa de biblioteques.
• Museus nacionals.
• Centres d’art.
• Equipaments municipals.

1985 — Llei del Patrimoni Històric Espanyol

Protecció institucional del patrimoni cultural.

Anys 90 — Professionalització del sector cultural

Creixement de: Subvencions públiques, ajuts a la creació, festivals i equipaments culturals.

També apareix amb força: Cooperativisme cultural, associacionisme cultural.

2000 — Indústries culturals i creatives

Influència dels models europeus. La cultura és considerada: motor econòmic, factor de competitivitat, sector estratègic.

2006 — Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya

Reconeixement ampli de les competències culturals.

2008 — Crisi financera

Retallades importants en cultura.

2009 — Creació del CONCA

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

2011 — Moviment 15M

Aparició de noves formes d’organització

2017-2020 — Desenvolupament dels drets culturals

Creixement del debat sobre: participació cultural, democràcia cultural, cultura comunitària.

2020 — COVID-19

Moment molt important pel teu treball.

2021 — Estatut de l’Artista

Mesures estatals orientades a adaptar la normativa laboral i fiscal a l’especificitat del treball artístic.

2023-2025 — Impuls dels drets culturals

A Catalunya i a l’Estat apareixen:

• plans de drets culturals,
• polítiques de cultura comunitària,
• suport al tercer sector

2025 — Plan de Derechos Culturales 2025-2030

Canvi de paradigma. La cultura és definida com:

• dret,
• bé comú,
• pràctica social,
• espai de participació.