Les funcions del Parlamalament
+ Per saber-ne mésEl Parlamalament de l’artista té les funcions següents: imaginar alternatives, crear afecte i posicionament amb els malestars del col·lectiu i impulsar situacions performatives per intervenir a la realitat.
La funció emancipativa
Imaginar alternatives a les formes dominants de producció, reconeixement i organització cultural. Experimentar formes de governança a través de dispositius participatius, assemblearis i performatius. Assajar models alternatius de representació i participació dins del camp artístic.
La funció de creació, control i impuls de l’acció política i de govern
Crear afecte i posicionament mitjançant espais de trobada, identificació, desacord i presa de paraula. Organitzar el malestar transformant experiències individuals en qüestions col·lectives.
La funció d’aprovació de legitimació i la funció no-electiva
Impulsar situacions que facilitin la participació, la discussió i l’aparició de conflictes compartits. Generar reconeixement mutu entre agents culturals més enllà de les lògiques competitives.
Altres funcions:
Produir ficcions institucionals o tràmits burocràtics capaces de qüestionar els mecanismes de legitimació existents o generar emancipació i reflexió del context.