La funció emancipativa

Un de les principals potestats del Parlamalament és la de potenciar l’emancipació i la reflexió crítica contextual. El procediment emancipatiu és tot el recorregut que segueix l’artista, des de quan pateix les desigualtats i la precarització del sector fins que enten les raons i les causes de la seva situació. La voluntat emancipativa es pot dir que és l’objectiu principal del Parlamalament entenent que no tothom té les mateixes particularitats i condicions materials.

Orígens d’una iniciativa emancipadora

• Emancipació de la competència → explorar formes cooperatives de producció.
• Emancipació de la legitimació jeràrquica → qüestionar qui decideix què té valor.
• Emancipació de l’individualista → construir reconeixement col·lectiu.
• Emancipació de la passivitat cultural → promoure participació i governança.
• Emancipació dels imaginaris institucionals dominants → crear institucions de ficció capaces d’assajar altres models possibles.

El Parlamalament estableix dos tipus de procediment emancipatiu: el comú o col·lectius i l’individual.

El Procediment emancipatiu comú

1.Identificació del malestar — Reconèixer experiències compartides de precarietat, exclusió, desigualtat o manca de reconeixement.

2. Presa de paraula — Crear espais on les persones puguin expressar les seves experiències, necessitats i desacords.

3. Construcció d’un relat compartit — Posar en relació experiències diverses i construir un diagnòstic col·lectiu.

4. Generació d’afecte i reconeixement mutu — Construir confiança, complicitat i sentiment de pertinença.

5. Imaginació d’alternatives — Pensar altres formes possibles d’organització, participació o relació.

6. Experimentació pràctica — Posar en marxa dispositius, accions o estructures que assagin aquestes alternatives.

7. Organització col·lectiva — Establir mecanismes de cooperació, presa de decisions i governança compartida.

8. Transformació dels marcs de reconeixement — Modificar qui pot participar, qui és escoltat i què es considera legítim.

El Procediment emancipatiu individual

Precarietat → Malestar → Reflexió crítica → Qüestionament de la meritocràcia → Experimentació artística → Posicionament → Pràctica emancipadora

L’emancipació individual tendeix a conduir cap a l’autonomia crítica, mentre que l’emancipació col·lectiva tendeix a conduir cap a la construcció de comunitats, institucions i formes compartides d’organització.