La funció de creació, control i impuls de l'acció política i de govern

El Parlamalament de l'artista, en representació de desacord o el malestar compartit dels artistes, vetlla per una pràctica compromesa socialment. Això comporta el poder de crear i repensar les accions artístiques i simbòliques, de crítica, de pressa de control i revisió del context artístic català. També hi ha procediments parlamalamentaris per incorporar i impulsar accions artístiques alternatives per orientar i estimular el Parlamalament, els seus organs i encomanar-los actuacions.

Debat d'emancipació

Debats generals sobre l'acció del Parlamalament

Propostes de resolució

Programes, plans i comunicacions del Parlamalament

Interpel·lacions

Elecció de ser membre representant del Parlamalament

El Parlamalament no elegeix a les persones que vulguin fer ús de la Institució, però si comproben que no hi hagi cap discurs d'odi o ofensiu cap a altres col·lectius.

poden donar lloc a

Resolucions

Poden adreçar-se al mateix Parlamalament, a ministeris, al col·lectiu artístic o a altres Institucions. cap a altres col·lectius.

poden donar lloc a

Mocions

Una vegada aprovades, el Parlamalament queda obligat a dur a terme actuacions que s'hi contenen; posteriorment es pot controlar si realment s'han realitzat aquestes actuacions.

El control polític (sensible)

Intruments i tècniques més habituals que permeten la interrelació entre la representació del Parlamalament, el Parlamalament i el col·lectiu artístic.

• Tràmits de reflexió i autolegitimació
• Debats, parlaments i preses de paraula.
• Assemblees i espais de deliberació.
• Rituals institucionals i performatius.
• Producció de símbols, banderes i emblemes compartits.
• Humor, ironia i paròdia institucional.
• Comissió d'investigació sobre produccions sense explicació, sobre repartiment sensible i traspassos de límits.
• Votacions simbòliques i consultes col·lectives.
• Arxius de malestars, queixes i demandes.
• Producció de documents, decrets i certificacions fictícies.
• Cartelleria, gràfica i comunicació col·lectiva.
• Activacions artístiques i accions participatives.
• Dispositius de reconeixement i legitimació temporal.