La funció d'aprovació de legitimació i la funció no-electiva
+ Per saber-ne mésCada cop que sigui necessari el Parlamalament aprova accions i col·laboracions, aquesta col·laboració s'enten com a reconeixement amb altres pràctiques, artistes, espais i projectes. Un reconeixement que s'articula com un procés de legitimació.
Funció d'aprovació de legitimació
El Parlamalament no distribueix legitimitat perquè la posseeixi, sinó perquè vol evidenciar que tota legitimitat és una construcció col·lectiva, contingent i negociada.
La funció d'aprovació de legitimació consisteix en la capacitat del Parlamalament per reconèixer, validar i establir relacions amb altres artistes, pràctiques, col·lectius, espais o projectes culturals. Aquest reconeixement no pretén actuar com un mecanisme d'autorització definitiva, sinó com una forma simbòlica de suport, visibilització i vinculació entre agents culturals.
Cada col·laboració, adhesió o acció compartida és entesa com un acte de legitimació recíproca que fa visibles relacions d'afinitat, confiança, reconeixement mutu o interès compartit. D'aquesta manera, el Parlamalament posa en evidència que tota legitimació és un procés social i relacional, i no exclusivament una conseqüència de criteris objectius de qualitat o excel·lència.
Funció no-electiva
La funció no-electiva reconeix que gran part dels processos de legitimació presents en el camp artístic no són resultat d'eleccions democràtiques, sinó de relacions socials, oportunitats, afinitats, trajectòries compartides i mecanismes informals de reconeixement.
Mitjançant aquesta funció, el Parlamalament assumeix explícitament la seva naturalesa parcial, situada i subjectiva. Les designacions, nomenaments o reconeixements no responen necessàriament a procediments representatius ni universals,son decisions contextuals vinculades als objectius, necessitats i posicionaments de cada activació i de reapropiament.
La funció no-electiva opera així com una paròdia crítica dels mecanismes de representació institucional, fent visible que tota forma de legitimitat implica processos previs de selecció, inclusió i exclusió.
Altres funcions:
El Parlamalament exerceix altres funcions. Les més destacables tenen a veure en la participació de la revisió del context i establir diàleg amb altres entitats contextuals i que tinguin proximitat amb l'orientació política.